El grup neix el 2002 a iniciativa d’un grup d’amics que pretén difondre la cultura asturiana i en particular la música i el ball tradicional. Aquest objectiu de conservació i difusió de la cultura popular asturiana el duen a terme amb una representació alegre, vistosa i amb molta força que respecta, però, la forma originaria del material recollit pels etnògrafs.

El repertori del grup s’inicià amb danses i balls que ja coneixien per la seva experiència en el món del folklore, però s’ha anat completant amb nous registres i noves peces. Així, interpreten danses de la zona occidental (la jota del valle, la media vuelta), de la zona central (muñeira de centro, saltón de Oviedo) i de la zona oriental (pericote, xiriguelo de Naves).

La seva rigorositat i fidelitat es reflecteix també en la roba i els complements que llueixen a les seves actuacions, còpies de la usada a finals del segle XVIII i principis del XIX.

El grup ha participat a festes populars i tradicionals asturianes, i també a festivals folklòrics de Màlaga, Múrcia i Lleó. Internacionalment, destaquen les seves actuacions a França i Itàlia.

El topònim Astúries prové del nom dels antics pobladors d’aquesta terra, els asturs, els primers habitants de les vores del riu Astura (Esla) fins a l'arribada dels romans. Astura, que abans es deia Estura o Estula, prové de l'arrel celta stour que significa ‘riu’.

Astúries es troba a la costa septentrional de l’Estat espanyol, entre Galícia a l'oest, Cantàbria a l'est, Castella i Lleó al sud i la mar Cantàbrica al nord. La serralada Cantàbrica constitueix la frontera natural d'Astúries amb la província de Lleó. El Parc Nacional dels Picos de Europa conté els cims més alts i espectaculars d'Astúries.

A la costa asturiana s'hi troben les platges del Silencio, el poble de Cudillero i les platges al voltant de Llanes, com ara Barro i Torimbia. Els estius són, generalment, humits i calorosos, acompanyats d'algunes precipitacions. Els hiverns són lleugerament freds, sobretot a les muntanyes, cobertes de neu des de novembre fins al maig.

El sector primari de l’economia està dedicat a la ramaderia vacuna, a l'agricultura (blat de les Índies, patates i pomes) i a la pesca. La mineria de carbó encara és molt important, tot i que no ocupa el paper predominant de fa un segle.
L'idioma originari de la major part d'Astúries és l'asturià, una llengua romànica que, encara que està protegida, no és oficial.