Vai Aheva Ote Henua va néixer l’agost de 2004 amb l’objectiu de mantenir vives les tradicions culturals, socials i folklòriques de Rapa Nui. Els fundadors del grup van creure necessari donar a conèixer aquestes tradicions al continent europeu, creant la seva associació en honor del desaparegut Sr. José Toteva Rapu Tuki. Aquesta associació, anomenada Toteva Rapa Nui s’ha convertit en un nexe de rellevant importància en l’intercanvi cultural entre Europa i l’illa de Rapa Nui.

Degut a les condicions climàtiques de l’illa, s’usaven vestits de teixits lleugers, com el hami, una faldeta de mahute (tela fabricada amb escorça) que se subjecta a la cintura amb cordes de fibra; el takona (tatuatge) constituïa un element principal de la seva indumentària.

Les seves danses i rituals van en estreta concordança amb els períodes de la música i la vestimenta, i es poden classificar de la següent manera: Període de la Música Antiga Primitiva, Període de la Musica Antiga Secundària, Període de la Música Moderna de Polinèsia, Període de la Música Moderna Internacional. Antigament es cantava sense acompanyament; el primer instrument és naturalment la veu humana, ja que a més de cantar servia d’acompanyament rítmic. Els instruments, partint de formes primitives o bàsiques, s’han anat desenvolupant segons l’evolució de la música i la dansa.

Vai Aheva Ote Henua ha participat a diversos festivals de Xile i, un cop fundada la seva associació a Barcelona, ha actuat en nombrosos festivals de Catalunya, Andalusia o Navarra.

L’illa de Pasqua (en polinesi Rapa Nui o Gran Rapa) és una illa aïllada de la Polinèsia, situada 3.515 km a l’oest de Xile. Altres denominacions tradicionals són: Te Pito o te Henua («el melic del món») i Mata ki te Rangi («ulls que miren al cel»). L’illa de Pasqua és d’origen volcànic. Ocupa un àrea de 163 km2. La forma triangular es deu a la conjunció de tres volcans: Poike, Rano Kao i
Maunga Terevaka.

L’illa és famosa per les nombroses escultures de pedra, anomenades moais, que es troben al llarg de la costa. L’illa de Pasqua és cèlebre per les restes megalítiques. El patrimoni arqueològic consta d’uns 300 altars de pedra, els ahu, i unes 600 estàtues de pedra, el moai. Els arqueòlegs estimen que van ser esculpides entre el 1600 i 1730. La majoria es van fer a la cantera del volcà Ranu Raraku. Després les canteres van ser abandonades de sobte, deixant estàtues mig excavades a les roques.

L’illa de Pasqua és una província de la República de Xile. Hi ha un governador designat pel president de la República i un batlle electe. Al segle XX els nadius emigraven a Xile, on es troba la meitat de rapanuis, sobretot a Santiago de Xile. Avui, degut al progrés del turisme, s’ha invertit el flux migratori. Un 60% de la població actual és rapanui, un 39% és xilena d’ascendència europea i un 1% és d’ascendència ameríndia. Els idiomes oficials són l’espanyol i el rapanui.